Concert-espectacle de musicals per SRP 2015

elsMusicals

En el concert de Sant Raimon del 2015 presentarem un espectacle amb cançons de musicals
Els nostres companys Helena Busqueta, Jordi Sanchez i Beatriz Jori ens han preparat una breu presentació del repertori que hi cantarem i ballarem 😉

Si voleu venir, aquí teniu tota la informació per comprar les entrades

CANÇÓ INFORMACIÓ
THERE’S NO BUSINESS LIKE SHOW BUSINESS Annie Get Your Gun és un musical amb lletra i música d’Irving Berlin i llibret de Herbert i Dorothy Fields, basat en la vida d’Annie Oakley (1860-1926), una tiradora que va ser una estrella del Buffalo Bill’s Wild West Show. El musical explica com Annie participa en una prova de tir per entrar a formar part del circ de Buffalo Bill i s’enamora del seu rival, Frank ButlerThere’s no business like a show business. Com no sap res del món de l’espectacle, Buffalo Bill, Frank Butler i la resta d’integrants del circ, expliquen a l’Annie, tot cantant, que no hi ha cap negoci igual.
I COULD HAVE DANCE ALL NIGHT My Fair Lady és un musical basat en l’obra Pigmalió de George Bernard Shaw, amb llibret i lletres de Alan Jay Lerner i música de Frederick Loewe. La seva estrena a Broadway al 1956 va ser un gran èxit, així com la seva adaptació cinematogràfica protagonitzada per Audrey Hepburn. Ha estat definit com el musical perfecte. Explica la història de l’Eliza Doolittle, una florista vulgar i inculta, que parla molt malament l’anglès, amb un dicció molt dolenta. El professor Henry Higgins aposta que en sis mesos la convertirà en una dama que parli perfectament, i la porta a viure a casa seva.I could have dance all night. Després d’un dur aprenentage, Eliza aconsegueix una pronuncia impecable, i balla feliç amb Higgins. La minyona insisteix que Eliza vagi al llit, però ella està massa emocionada per dormir, podria ballar tota la nit.
SUMMERTIME Porgy and Bess és una òpera amb tres actes, amb música de George Gershwin i llibret d’Ira Gershwin i DuBose Heyward, que es va estrenar a Nova York l’any 1935. Narra la vida a Catfish Row, un suburbi de Charleston, Carolina del Sud, durant la depressió econòmica a principis de la decada del 1930. Porgy és un home negre invàlid que intenta rescatar Bess de les urpes de Crown, el seu proxeneta, i de Sportin’ Life, el seu camell.Summertime és la cançó amb la que s’inicia l’òpera, i ens mostra com és la vida a Catfish Row: un vespre d’estiu, Clara canta aquesta cançó de bressol al seu fillet, mentre els homes preparen un joc de daus, i les prostitutes, els camells i els proxenetes comencen la jornada.
THE MUSIC OF THE NIGHT The phamtom of the opera, musical d’Andrew Lloyd Webber, estrenat el 1986, explica la història d’un misteriós i desfigurat geni musical, que viu amagat al teatre de l’Òpera Garnier, a París, i la seva obsessió per Christina Daaé, una bella soprano del cor de l’Òpera. D’amagat, l’ajuda a triomfar, perjudicant tothom que es posi en el camí de la noia. Christina aconsegueix ser cap de cartell, i està agraïda al seu àngel protector fins que se n’adona de tot el mal que ha fet, i decideix escapar amb Raul, un tenor del que s’ha enamorat. El fantasma, gelós, segresta Christina i la reté a la catacumbes del teatre, amenaçant-la amb acabar amb Raul si no es queda amb ell. Ella es debat entre l’amor que sent pel tenor i la fascinació pel fantasmaThe music of the night. El fantasma mostra a Christina les seves possessions al subterranis del teatre, on regne la foscor i el món de la nit, i la sedueix.
 AMERICA West Side Story, musical amb textos Jerome Robbins i música de Leornad Berstein, portat al cinema per Robert Wise, i guanyador de 10 òscars el 1961, està basat en “Romeu i Julieta” de Shakespeare. Al West Side de Nova York, dues bandes estan enfrontades, els Sharks, immigrants porto-riquenys, i els Jets, angloxansons. El conflicte sorgeix quan Maria, porto-riquenya i Toni, nord-americà, s’enamoren.America. En un terrat els Sharks discuteixen sobre la seva vida com a immigrants als Estats Units. Les noies i els nois tenen visions contraposades: elles estan il·lusionades per la llibertat, la modernitat i el consumisme, i ells desenganyats per la marginació racial i la pobresa.
MEMORY Cats, musical d’Andrew Lloyd Webber basat en diversos poemes de T.S. Elliot, es va estrenar el 1981. Des de les hores ha estat representat en teatres de tot el món. Narra la història d’una manada de gats, els Jellicle, que es reunixen un cop l’any en un abocador d’escombraries, per escollir quin d’ells renaixerà a una nova vida al paradís dels gats. Aquest any, un humà, amagat, observa els gats, que van presentant les seves candidatures i competint ser l’escollit.Memory. Grizabella, una gata que era bonica i glamurosa quan va abandonar el clan per una vida de luxe, s’hagut d’enfrontar amb el menysteniment i el rebuig al tornar, vella i pobra. Canta rememorant el seu passat gloriós i els seus desitjos per emprendre una nova vida. Finalment, será l’escollida per renéixer al paradís dels gats.
AQUARIUS – LET THE SUNSHINE Hair, amb textos de James Rado i música de Galt MacDermot, és un musical rock sobre la cultura hippie dels anys 60 als Estats Units, que toca temes com l’amor, la pau, la llibertat sexual o les drogues. Es va estrenar a Broadway el 1967 i va ser duta al cinema per Milos Forman el 1979. Narra la història de Claude, un noi que viatja a Nova York per allistar-se a l’exercit i anar a la Guerra de Vietnam. Però allà coneix un grup de hippies, es fa molt amic de Berger i s’enamora de Sheila. Això fa que es replantegi la seva forma de veure la vida i que s’integri en el grup.Aquarius – Let the sunshime Els hippies mostren a Claude el camí de l’amor i de la pau, tot cantant i ballant.
ONE DAY MORE Les misérables, musical basat en l’obra homònima de Víctor Hugo, amb música de Claude-Michel Schönberg, es va estrenar a Londres el 1985. S’ha representat a teatres de tot el món, i es va dur al cinema l’any 2012. Narra la història de Jean Valjean, un exconvicte que cerca la redempció després de passar quasi 20 anys a la presó per haver robat un tros de pa per apaigavar la fam, que comença una nova vida sota una altra identitat. Al llarg dels anys pateix la implacable persecució de l’inspector Javert. Tots dos, i els personatges que els envolten, es veuran immersos en la revolució de 1832, en la que un grup d’estudiants lluita pels seus ideals als carrers de París.One day more. La vigilia del dia de la revolució, tots els personatges es pregunten que els depararà el destí el dia següent. Cadascú diu la seva: Valjean es disposa a partir cap a l’exili; la seva filla, Cosette, i Marius, el seu estimat, es lamenten per la seva immiment separació; Enjolras anima els parisins a aixecar-se contra el poder i encoratja els estudiants a anar a la batalla; Eponine mira de convencer Marius per lluitar, i aquest pren la decisió de fer-ho; L’inspector Javert, disfressat, s’infiltra entre els revolucionaris, i promet acabar amb ells, i el matrimoni Thénardier està feliç amb la idea de saquejar els cadavers després de la batalla.
CABARET Cabaret. La pel·lícula de Bob Fosse, amb Liza Minelly, Joel Grey i Michael York en els papers protagonistes, va guanyar vuit Oscars l’any 1972. Estava inspirada en la comèdia musical Cabaret de John Kander i Fred Ebb, estrenada amb gran èxit a Nova York el 1966. Al Berlin dels anys 30, amb la violència nazi de rerefons, Sally Bowles, una cantant americana, actua cada nit al cabaret Kit Kat Klub. El seu amant és Brian, un anglès que es guanya la vida fent classes. Max, un ric playboy, els sedueix tots dos. Sally es queda embarassada, però no sap qui és el pare. Brian li proposa que es casin i marxin junts a Anglaterra. Ella s’adona que no està feta per ser mare i mestressa de casa, avorta, deixa Brian i segueix actuant al Cabaret.Cabaret. El dia que Brian marxa, Sally interpreta aquest tema al Kit Kat Klub: tot i les penes, la vida és un cabaret!
SEND IN THE CLOWS Little Night Music és un musical amb música i lletra de Stephen Sondheim. El títol és la traducció literal del nom alemany de la Serenata num.13 per a violins en sol major, Eine kleine Nachtmusik’ de Mozart. Inspirada en la pel·lícula d’Ingmar Bergman Somriures d’una nit d’estiu, narra vàries històries romàntiques a la Suècia de principis del segle XX. Fredrik, advocat i seductor impenitent, casat amb Anna, es retroba al cap dels anys amb un antic amor, Desirée, actriu i amant del Comte Carl-Magnus.Send in the Clowns. Dessiré voldria refer la seva vida al costat de Fredrik, però se n’adona que ha fet el ridícul, ell no deixarà mai la seva dona.
LULLABY OF BROADWAY 42nd street és un musical estrenat el 1980, basat en la novel·la de Bradford Ropes i adaptat al cinema el 1933. Peggy Sawyer és corista en una companyia de varietats. Un dia ensopega amb la primera ballarina i cantant, Dorothy Abner, que cau i es trenca el tormell. El director, enfadat, acomiada Peggy, però la resta de la companyia el covencen que pot substituir perfectament Dorothy, i corre cap a l’estació per impedir que marxi. El show és tot un èxit que segur que catapultarà Peggy a l’estrellat.Lullaby of Broadway. Després de l’èxit de l’estrena Peggy se’n va a celebrar-ho amb tota la companyia. Julian, el director, completament enamorat de la noia, queda sol a l’escenari i canta: Come and meet those dancing feet…
I DON’T KNOW HOW TO LOVE HIM Jesus Christ Superstar és una òpera rock, amb lletres de Tim Rice i música d’Andrew Lloyd Webber, basada en la narració de la darrera setmana de la vida de Jesús segons l’Evangeli de Sant Joan, però plantejant interrogants polítics i conflictes interpersonals de Judes Iscariot i Jesús. Es va estrenar a Broadway el 1971 i va ser duta al cinema l’any 1973 per Norman Jewison. A l’estat espanyol va ser estrenada l’any 1975, protagonitzada per Camilo Sesto.I don’t know how to love him. Jesús dorm, Maria Magdalena pensa com n’està enamorada d’aquest home, tan diferent de tots els homes que ha conegut, i no sap com afrontar els seus sentiments.
MACK THE KNIFE Die Dreigroschenoper, potser més coneguda com a Three penny opera (L’òpera dels tres centaus), és una comèdia amb música de Kurt Weill i llibret de Bertolt Brecht, que es va estrenar a Berlin l’any 1928, i més tard traduïda a l’anglés i estranada a Londres i Nova York.
Ambientada al Londres victorià, explica la història de Macheath, o Mack el Navalla, un antiheroi, criminal i amoral. Mackie es casa amb Polly Peachum, tot i l’oposició del pare de la noia. El cap de la Polícia, Tiger Brows, un vell camarada de Mackie, el protegeix, però tot i aixó, és arrestat i condemnat a la forca, de la que aconsegueix escapar i ascendre socialment. Finalment, la Reina d’Anglaterra perdona Mackie pels delictes comesos i li atorga un títol de baró.Mack the knife (Mack el navalla). Al començar l’obra, un artista ambulant interpreta aquesta cançó per presentar-nos el personatge.
PER QUÈ HE PLORAT?HIMNE DELS PIRATES Maricel és una obra de teatre d’Àngel Guimerà, convertida en musical per Dagoll Dagom, amb llibret de Xavier Bru de Sala i música d’Albert Guinovart, famosa per la seva posada en escena amb un gran vaixell que es mou. Es va estrenar l’any 1987, es va reestrenar l’any 2004, i aquesta tardor de 2014 ha tornat de nou als escenaris. L’any 1605 Felip III, convençut pel virrei de València, ordena l’expulsió dels moriscos. Vint anys més tard, al Mediterrani, un vaixell pirata morisc aborda el barco del virrei i el fan presoner junt amb la seva familia, per demanar un rescat. Blanca, la filla del virrei, i Saïd, capità dels pirates, s’enamoren. Joanot, un pirata cristià renegat, fa un tracte amb el virrei per ajudar-lo a canvi de diners. El traïdor facilita armes als cristians, que s’apoderen del vaixell. Quan el virrei, un cop lliure, s’assabenta de la relació de la seva filla amb Saïd, el mata. Blanca, desesperada, es treu la vida amb la mateixa daga.Himne dels pirates. El vaixell pirata navega orgullós per la Mediterrània. Els seus tripulants estan encorajats, volen conquerir el món. Per què he plorat? Blanca i Saïd s’estranyen d’haver-se enamorat, ell d’una cristiana, i ella d’un pirata morisc que ha segrestat la seva família. Però el seu amor és més gran que tot allò que els separa.

28 de gener: Concert de la Coral

ConcertSRP2015

Dimecres 28 de gener de 2015
20 hores 
Sala d’actes ICAB
Preu: 10 euros (IVA inclòs)

 

 

 
En el marc dels actes organitzats amb motiu de la Festivitat de Sant Raimon de Penyafort, el Col·legi d’Advocats de Barcelona celebra un any més el concert de la seva Coral. Serà el 28 de gener de 2015, a les 20 hores, a la Sala d’Actes de la seu col·legial (c/ Mallorca, 283).

Sota el títol ICAB més música els espectadors podran gaudir d’un recorregut per la història dels musicals de tots els temps. La Coral col·legial presentarà  per primera vegada un concert amb coreografies dissenyades expressament, i ballades per cantaires del cor.

L’objectiu principal de l’acte, a part de representar el Col·legi de la millor manera possible durant la seva Festa Major, és gaudir de la música i oferir al públic l’oportunitat de compartir-la, però també experimentar i conèixer tot tipus de repertoris musicals.

Així doncs, esperem que aquest espectacle ple de cançons que de ben segur coneixereu (There’s No Business like show Business, I could have dans all night, Music on the night, Send in the clowns, Cabaret, One day more, America, L’himne dels pirates de Mar i cel, etc.) arribi a aconseguir tots els nostres objectius, i gaudiu d’una agradable vetllada un any més amb la Coral de l’ICAB.

Per a més informació: 93 601 12 08 – 93 496 18 80 – ext. 5066 cas@icab.cat 

* INSCRIPCIONS ON LINE

* La inscripció es fa on-line a través de la pàgina web del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Cal tenir en compte que:

1. Els col·legiats i les col·legiades de l’ICAB, i qualsevol usuari JA REGISTRAT al web de l’ICAB ha d’introduir el seu número d’usuari (número de col·legiat en el cas de col·legiats) i la seva contrasenya.2. La resta d’usuaris NO REGISTRATS s’han de donar d’alta prèviament al portal col·legial (http://www.icab.cat>REGISTRE, i emplenar el formulari de registre). Una vegada rebin l’e-mail amb un usuari i una contrasenya, podran efectuar la inscripció.

Sant Raimon 2015

IconaSenseFoto

La Coral del Icab participarà en els següents actes:

 

 

 

 

CERIMÒNIA RELIGIOSA
Divendres 30 de gener
10 hores.
Parròquia de Sant Raimon de Penyafort

CERIMÒNIA CIVIL
Divendres 30 de gener
13 hores
Pati de Columnes

SESSIÓ SOLEMNE
30 de gener de 2015
17.30 hores
Palau de Congressos de Catalunya

HIMNE DELS PIRATES

HIMNE DELS PIRATES
El mar és com un desert d’aigua, no té camins ni té senyals; El mar és un desert d’onades, una lluita sorda i constant; és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el vent. Les veles s’inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. El sol és el senyor del dia, la lluna és reina de la nit; però la reina ens dorm a les veles i al matí no es pot amagar; aleshores ens fa de bandera i el sol vol fer-se enrere i fugir. Les veles s’inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. El mar serà tot per nosaltres, ja som senyors i reis del mar; tots voldran fugir de la lluna que flameja al nostre estendard; però per a ells no hi haurà pietat, perquè Al·là ens ha volgut triomfants. Les veles s’inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones. I arribarà el dia de glòria, quan ja no quedin cristians, que cantarem la gran victòria dels fidels valents fills d’Al·là. I aquest mar estimat serà nostre, serà el mar dels germans musulmans. Les veles s’inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ones.

 

PER QUÈ HE PLORAT?

PER QUÈ HE PLORAT?
– BLANCA: Sempre he mirat a l’infinit Sempre he buscat l’ultima estrella. Sempre he pensat, sempre m’han dit Que el món és una meravella. Jo que en les nits de somni ardent En blancs llençols i parets blanques, Veia passar feliç la gent, Amb la mirada clara i franca.
– SAÏD: Sempre he mirat de ser el més fort.
– BLANCA: Jo sempre he vist florir la sort.
– SAÏD: Sempre he lluitat per sobreviure.
– BLANCA: Jo al meu voltant he vist somriure.
– SAÏD: Sempre he volgut morir matant.
– BLANCA: Tota la vida he estat jugant.
– SAÏD: Sempre m’he anat jugant la vida.
– BLANCA: I no m’he fet mai cap ferida.
– SAÏD: Perquè ha plorat Perquè ha plorat Com mai no havia vist plorar.
– BLANCA: Que m’ha passat, Que m’ha passat?
– BLANCA I SAÏD: Per què he/ha plorat, Per què he/ha plorat
Com mai no havia vist plorar?/ Com mai no havia vist plorar (bis)
– BLANCA: Ara em desperto al fons d’n pou Veig que en el món la gent s’odia I en la foscor tot es remou Com si no hi fos la llum del dia Per ells la guerra és important I tot és lluita i envestida D’homes ferotges i inhumans Que no s’estimen ni la vida.
– SAÏD: Però en aquest món cruel i sord…
– BLANCA: Però en mig de l’odi i del horror…
– SAÏD: hi ha qui no vol arrossegar-se;
– BLANCA: hi ha qui no es creu aquesta farsa
– SAÏD: hi ha algú que porta un món tan nou…
– BLANCA: veig una llum al fons del pou…
– SAÏD: que em fa tornar començar a viure.
– BLANCA: hi ha algú que lluita per ser lliure.
– SAÏD: Per què ha plorat per que ha plorat?
– BLANCA: què m’ha passat què m’ha passat?
– BLANCA I SAÏD: Per què he/ha plorat, per què he/ ha plorat per qui no havia de plorar?/com mai no havia vist plorar(bis)

 

MACK THE KNIFE

MACK THE KNIFE MACK EL NAVALLA
Oh, the shark has, pretty teeth, dear and he shows them pearly white Just a jackknife has Macheath, dear And he keeps it, out of sight
When the shark bites with his teeth, dear Scarlet billows start to spread Fancy gloves though, wears old Macheath, dear So there’s not a trace of red From a tugboat, by the river the cement bag just drooping down The cement’s just, for the weight, dear Bet your Mackie’s back in town
On the side walk (Badoo badadoo bop)
Sunday morning (Badoo badadoo bop) There lies a body oozing life Someone’s sneaking round the corner Is that someone Mack the Knife?
Louie Miller disappeared, dear after drawing out his cash And Macheath spends like a sailor (Aaaah, bop doo bop) Did your boy do something rash, Badot
Sukey Tawdry! Jenny Diver! Polly Peachum! Polly Peachum! Lucy Brown! Oh, the line forms on the right, dear Now that Mackie’s, now that Mackie’s back in town You know your Mackie’s back in town! Mack is back!
Oh, el tauró té unes boniques dents, estimada i les ensenya blanques, perlades Macheath només té una navalla de butxaca, estimada I l’amaga, fora de la vista
Quan el tauró mossega amb les seves dents, estimada onades escarlata comencen a brollar El vell Macheath encara dur guants elegants, estimada perquè mai no hi quedi un rastre vermell
Des d’un remolcador, pel riu la bossa de ciment simplement cau el ciment és nomes pel pes, estimada Aposto que el teu Mackie ha tornat al barri
A la vorera, diumenge al matí Hi ha un cos al que se li escapa la vida i furtivament algú, girant la cantonada És Mack Navalla?
Louie Miller va desapareixer, estimada després de treure els seus diners I Macheath gasta com un mariner ha fet aquest noi alguna cosa imprudent?
Sukey Tawdry! Jenny Diver! Polly Peachum! Polly Peachum! Lucy Brown! Oh, la cua és a la dreta, estimada ara que Mackie, ara que Mackie ha tornat al barri Tu saps que el teu Mackie ha tornat al barri! Mack ha tornat!

 

I DON’T KNOW HOW TO LOVE HIM

I DON’T KNOW HOW TO LOVE HIM NO SÉ COM ESTIMAR-LO
I don’t know how to love him. What to do, how to move him. I’ve been changed, yes really changed. In these past few days, when I’ve seen myself, I seem like someone else.
I don’t know how to take this. I don’t see how he moves me. He’s a man. He’s just a man. And I’ve had so many men before, In very many ways, He’s just one more.
Should I bring him down? Should I scream and shout? Should I speak of love, Let my feelings out? I never thought I’d come to this. What’s it all about?
Don’t you think it’s rather funny, I should be in this position. I’m the one who’s always been So calm, so cool, no lover’s fool, Running every show.
He scares me so I want him so I love him so
No sé com estimar-lo Què fer, com commoure’l He canviat, realment he canviat Aquests darrers dies, quan m’he vist a mi mateixa M’he vist com una altra
No sé què fer amb això No sé perquè ell em commou Ell és un home, només un home I he tingut tants homes abans De moltes formes diferents ells és només un més
Hauria d’abandonar-lo? Hauria de xisclar i cridar? Hauria de parlar-li d’amor? Deixar sortir el meus sentiments? Mai hagués pensat que em passaria una cosa així…
De què es tracta? Que m’està passant? No penseu que és graciós que em trobi en aquesta situació? Jo soc qui ha sigut sempre Tan calmada, tan freda, mai boja pels amants Dominant cada sentiment… Ell m’espanta tant…
Mai hagués pensat que em passaria una cosa així Què és tot plegat? Tanmateix, si em digues que m’estima Estaria perduda, estaria espantada No ho podria assumir, simplement no ho podria assumir
Giraria el cap, aniria cap enrera… No voldria saber… Ell m’espanta tant El desitjo tant L’estimo tant

 

LULLABY OF BROADWAY

LULLABY OF BROADWAY CANÇÓ DE BRESSOL DE BROADWAY
Come and meet those dancing feet
on the avenue I’m taking you to
Forty Second Street
Come on along and listen to
the lullaby of Broadway
The hip hooray and bally hoo
the lullaby of Broadway
The rumble of the subway train
The rattle of the taxis
The daffy-dils who entertain
at Angelo’s and Maxie’s.
When a Broadway baby says “Goog night”
its early in the morning.
Manhattan babies don’t sleep tight until the dawn
Good night, baby
Good night, milk man’s on his way
Sleep tight, baby,
Sleep tight, let’s call it a day
Come on along and listen to The lullaby of Broadway. The hip hooray and bally hoo, The lullaby of Broadway. The band begins to go to town, And ev’ryone goes crazy. You rock-a-bye your baby ‘round ‘til ev’rything gets hazy.
Hush-a-bye, I’ll buy you this and that, You hear a daddy saying, and baby goes home to her flat to sleep all day
Good night, baby, Good night, milk man’s on his way. Sleep tight, baby, Sleep tight, let’s call it a day! Listen to the lullaby of old
Broadway, Broadway The lullaby of Broadway!
Vine i balla amb mi
a l’avinguda a la que et portaré: el carrer 42
Passeja i escolta la cançó de bressol de Broadway
Els crits i els tambors, la cançó de bressol de Broadway,
el soroll del metro, el tràfec dels taxis,
les noies atenent els clients a d’Angelo i Maxie
Quan una noia de Broadway diu “bona nit”,
Ja està clarejant
Les noies de Manhattan no dormen plàcidament fins a la matinada
Bona nit, nena
Bona nit, el lleter està de camí.
Dorm plàcidament, nena, dorm plàcidament
Fins demà!
Passeja i escolta la cançó de bressol de Broadway
Els crits i els tambors, la cançó de bressol de Broadway,
La banda es dirigeix a la ciutat i tots embogeixen
Fas girar al teu voltant la teva xicota fins que tot s’emboira
Calma’t, et compraré això i allò altre, escolta el teu papà,
I la noia se’n va a dormir el que queda de dia.
Bona nit, nena
Bona nit, el lleter està de camí.
Dorm plàcidament, estimada, dorm plàcidament
Fins demà!
Escolta la cançó de bressol de Broadway
Broadway, Broadway, la cançó de bressol del vell Broadway.

 

SEND IN THE CLOWNS

SEND IN THE CLOWNS ENVIEU ELS PALLASSOS
Isn’t it rich? Are we a pair? Me here at last on the ground, You in mid-air… Send in the clowns. Isn’t it bliss? Don’t you approve? One who keeps tearing around, one who can’t move. Where are the clowns? Send in the clowns. Just when I’d stopped opening doors Finally knowing the one that I wanted was yours, making my entrance again with my usual flair, sure of my lines, no one is there. Don’t you love farce? My fault I fear. I thought that you’d want what I want. Sorry, my dear… But where are the clowns? There ought to be clowns / Quick, send in the clowns.
What a surprise, who could for see I’d come to feel about you what you felt about me? Making my entrance again with my usual flair What a surprise, what a cliche…
Isn’t it rich, Isn’t it queer, Losing my timing this late in my career? And where are the clowns? / Quick, send in the clowns
Don’t bother, they’re here
Whoo, whoo…
No és curiós? Som un parell? Jo aquí al final damunt la terra Tu al mig de l’aire…
Envieu els pallassos No és la felicitat extrema? No ho creus? Un que es segueix movent al voltant Un que no es pot moure
On són els pallassos? Envieu els pallassos
Just quan vaig deixar d’obrir portes Finalment per saber que la que volia era la teva, fent la meva entrada un cop més amb la meva elegància habitual, segur del meu paper, allà no hi ha ningú No t’agrada la farsa? Culpa meva, em temo Vaig pensar que voldries el que jo vull Perdona, estimat meu… però, on són els pallassos? Hauria d’haver pallassos, ràpid, envieu els pallassos
Quina sorpresa, qui ho podia preveure? He arribat a sentir per tu el que tu senties per mi Fent la meva entrada amb la meva elegància habitual quina sorpresa, quin cliché…
No és curiós, no és estrany, Perdre l’oportunitat tan tard en la meva carrera? I on són els pallassos?
Ràpid, envieu els pallassos
No us molesteu, ells són aquí

 

CABARET

CABARET CABARET
Ladies and gentlemen! We proudly present! Cabaret!

What good is sitting alone in your room? Come hear the music play; Life is a Cabaret, old chum, Come to the Cabaret.
Put down the knitting, The book and the broom (Ya da, it’s) Time for a holiday, oooh Life is a Cabaret, old chum, Why don’t ‘cha come to the Cabaret.
Come taste the wine, Come hear the band. Come blow your horn, start celebrating; Right this way, your table’s waiting. What good’s permitting some prophet of doom To wipe ev’ry smile away, Life is a Cabaret, old chum, Come to the Cabaret!
Come taste the wine (…) What good’s permitting some prophet of doom To wipe ev’ry smile away, Life is a Cabaret, old chum, It’s only a Cabaret old chum
And I love a Caba, Cabaret! a Cabaret! a Cabaret!

Senyores i senyors! Estem orgullosos de presentar… Cabaret!
De què serveix quedar-te sol a la teva habitació? Vine a escoltar música La vida és un Cabaret, vell amic, Vine al Cabaret.
Deixar el punt, (fer mitja) El llibre i l’escombra És temps de divertir-te La vida és un Cabaret, vell amic Per què no vens al Cabaret?
Vine a prendre vi, Vine a escoltar l’orquestra Vine a presumir i a divertir-te La teva taula t’està esperant
De que serveix que un ocell de mal averany ens esborri els somriure? La vida és un Cabaret, vell amic, Vine al Cabaret.
Vine a prendre vi, Vine a escoltar l’orquestra Vine a presumir i a divertir-te La teva taula t’està esperant
De que serveix que un ocell de mal averany ens esborri el somriure? La vida és un Cabaret, vell amic, És només un Cabaret.
I jo estimo el Cabaret